Tot va començar un dia normal i corrent d'escola, quan el nostre mestre Guillem ens va dir : voleu que ens apuntem en un concurs de contes de la solidaritat ? Tots vam dir que si i ens vam apuntar.
Jo vaig triar que enlloc de fer tot el conte sobre una acció solidària, el faria sobre diferents accions encadenades.
LA RODA SOLIDÀRIA
Un nen anava en bicicleta pel carrer quan se li va girar el manillar, va xocar contra un arbre i va caure. Justament en aquell moment passava un senyor amb ulleres, castany, gran i forçut. El senyor el va ajudar a aixecar-se. El nen estava adolorit i a la vegada molt content perquè l’havien ajudat, per això va sentir la necessitat d’ajudar algú altre. Passejant amb bicicleta es va trobar una senyora velleta que sortia d’un supermercat. La senyora anava molt carregada amb tota la compra: bosses amb tetrabrics de llet, tres barres de pa, dos ampolles de cinc litres d’aigua, etc. El nen la va ajudar a portar les coses fins a casa seva.
Aquella senyora tenia una veïna que estava malalta i no tenia família que l’ajudés. La senyora velleta, una vegada a casa, li va portar una sopeta calenteta. L’endemà la veïna ja es trobava millor i com es va sentir amb forces, va anar al poble del costat amb autobús a fer uns encàrrecs urgents. Quan estava al bus va veure un senyor moooooolt vellet que estava dret perquè no hi
havia seients lliures. Amablement li va dir: “Vo... vol seure al meu lloc?” i el senyor vellet li va dir: “Sí, per favor” i es van canviar de lloc.
Quan van baixar del bus, el senyor vellet va veure un senyor demanant diners i li va anar a comprar una barra de pa i una ampolla d’aigua per a ell. El senyor pobre estava molt content, així que se’n va anar a passejar per la vora del canal. Al cap d’una estona va veure una nena que estava demanant a crits auxili. El senyor es va tirar al canal per salvar-la, se la va carregar al coll i van
sortir del canal tots dos mullats.
Quan la nena va tornar a casa va veure que la seva mare estava fent un munt de coses alhora: rentant plats, fent el sopar, endreçant la casa, entre altres coses. Quan la mare veure la nena tant mullada li va dir que s'anés a canviar de seguida. Quan ja estava canviada li va dir a la seva mare: ”Mama descansa que ja ho acabo jo» i la mare es va gitar al sofà per descansar una mica, tot mirant la televisió. Mentrestant la nena va continuar tot el que havia començat la seva mare. Quan va acabar les feines de la casa la seva mare es va posar molt contenta.
Aquell dia feia molta calor i per això la nena i la mare van decidir anar a la platja. Quan estaven al cotxe la nena va veure un gos malferit ajagut a l'ombra d'un arbre gegantí. El gos era de color marró, negre i amb taques blanques. La mare va parar el cotxe, el van agafar entre les dues, el van carregar al maleter iel van portar a la protectora d'animals. A la protectora ́d'animals només donaven pinso de pastanaga per menjar i al gos no li agradava gens, així que es va escapar saltant la tanca de la seva gàbia i va anar a parar a una pista de futbol. Allí va veure un nen que plorava perquè se li havia encallat la se va pilota preferida dalt d'un arbre molt alt. El gos es va enfilar per l ́arbre per baixar la pilota amb la boca i donar-la al nen que plorava. El nen es va posar molt content i va acariciar el gos.
Els pares del nen havien pensat d'anar al Camp Nou en autobús, a Barcelona, per veure un partit de futbol del Barça contra el Madrid. Durant el viatge, el nen va veure un cotxe que s'havia estavellat contra una farola i se li havia abonyegat tot el morro. El nen li va dir al conductor que parés, perquè havia vist un accident. El conductor va parar l'autobús i el nen va baixar ràpid per ajudar el conductor a sortir del cotxe. l'home li va donar les gràcies al nen i li va dir: ”T'ho agrairé tota la vida”. Mentre aquest home anava cap a Urgències, va trobar pel camí un senyor castany, gran i forçut que buscava les ulleres que li havien caigut a terra i no les trobava de cap manera perquè no hi veia gens bé. L'home el va ajudar a buscar-les i de seguida les va trobar. Quan el senyor castany, gran i forçut es va posar les ulleres va veure un nen que anava en bicicleta pel carrer quan se l a girar el manillar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada