LA  A DEL COLLARET AMB EL TEU NOM

Imagina’t que ets una conífera del cretaci però, oh, no! Un incendi! Les flames s’aproximen a tu i comences a notar que et cremes, et mors... Al cap d’uns dies tot el bosc està fet cendra i carbó, no queda res ni ningú i comença a ploure, tot es xopa i s’enfanga.

Han passat 10 000 anys, ha nevat, plogut, hi ha hagut sequera i tempestes de sorra i ara tot esta inundat i tu soterrat. Ja han passat 80 milions d’anys i de cop veus una potent llum, una forta explosió i desprès el silenci, els següents anys van ser foscos. Passen 65 milions d’anys i et vas fent fent tota una pasta negra, negra i més negra.

De cop vas, i sents un fort soroll i , per fi al cap de 145 milions d’anys veus la llum , et xuclen i et tornen a posar en un lloc fosc, com un dipòsit i al cap d’unes hores notes que et tornen a xuclar, passes per un munt de màquines i de cop notes que et solidifiques. Quan tornes a sortir a la llum, et veus rodoneta i de colors, llavors veus que ets una lletra... la lletra a majúscula. T’empaqueten en bossetes amb mes lletres i us posen en caixes , després notes que et mous i al cap d’uns minuts et tornen a treure de la caixa i et posen en una prestatgeria.

Passen uns dies, ve una xiqueta a la tenda i se t’emporta juntament amb les altres de la bosseta. Et passa un cordill pel mig juntament amb la I, la N i un altra A. I des de llavors sempre et porta penjada al coll.

Pau Forcadell Campos 5è B

Febrer 2016